un diumenge en silenci sota el sol...


















Hi ha dies per les rialles i els somriures, moments per desitjar dolça companyia, espais en que rodejar-me de vosaltres, minuts de cançons i festes, hores per sopars i propostes...
però avui tocava temps per gaudir del so del meu propi pensament, en algun moment he estat incapaç de escoltar-me i me adormit mirant la caixa tonta, en d'altres em tronaven les idees. Les meves pròpies paraules em poden enfonsar en la profunda obscuritat de la melancolia i aixecar-me al cap de pocs segons cap a la claredat de veure que la vida em porta allà i amb qui em pertoca ni més amunt ni menys.

Instants per valorar la vulnerabilitat de cada vivència que recullo, la facilitat amb que es poden desfer en 20 i tants anys més d'existència, sense haver existit... Sense haver parat a veure com el sol va canviant de lloc, sense haver sentit el vent fregar la meva pell amb la força del migdia, sense saber quin gust tenen 100 abraçades en un dia, sense haver tastat les carícies dels teus dits sota les estrelles, sense notar les llàgrimes regalimar pels meus propis pòmuls...

Avui m'he donat temps per ser, estar, sentir-me créixer, per pensar, desitjar, imaginar, per buscar, pintar i escriure. Gràcies per un mes ple de vivències, gràcies per recuperar la meva paraula, gràcies....

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

un domingo en silencio bajo el sol...


Hay días para las risas y las sonrisas, momentos para desear dulce compañía, espacios en que rodear-me de vosotros, minutos de canciones y fiestas, horas para cenas y propuestas...
pero hoy tocaba tiempo para disfrutar del sonido de mi propio pensamiento, en algún momento he sido incapaz de escucharme y me he dormido mirando la caja tonta, en otros me retumbaban las ideas. Mis propias palabras me pueden hundir en la profunda oscuridad de la melancolía y levantarme en pocos segundos hacia la claridad de ver que la vida me lleva donde y con quien me toca ni más ni menos.

Instantes para valorar la vulnerabilidad de cada vivencia que recojo, la facilidad con que se pueden deshacer en 20 y tantos años de existencia, sin haber existido...Sin haber parado a ver como el sol va cambiando de lugar, sin haber sentido el viento frotar mi piel con la fuerza del mediodía, sin saber que sabor tienen 100 abrazos en un día, sin haber probado las caricias de tus dedos bajo las estrellas, sin notar mis lágrimas caer por mis propias mejillas...

Hoy me he dado tiempo para ser, estar, sentirme crecer, para pensar, desear, imaginar, para buscar, pintar y escribir. Gracias por un mes lleno de vivencias, gracias por recuperar mi palabra, gracias...

Comentaris

Anònim ha dit…
No podia dormir i m'he dedicat a llegir-te... No saps com m'agrada el què has escrit! Dins del meu món de confusió hauré d'apendre a estar amb mi mateixa i a escoltar-me una mica més del què ja faig... Gràcies Tina per obrir el teu cor i compartir aquestes paraules!! :)
Nati

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...