Pujant els 3 pisos d'escales que separen el carrer de casa,
m'espera sempre la mateixa dolça solitud, un silenci de dues cares,
un espai de mi, de idees i records, de ganes i somnis.
un forat de solitud i descans, un abisme sense retorn.
Escollir, deixar-me sentir o fugir?
Subiendo los 3 pisos de escaleras que separan la calle de casa,
me espera siempre la misma dulce soledad, un silencio de dos caras,
un espacio de mí, de ideas y recuerdos, de ganas y sueños.
un agujero de soledad y descanso, un abismo sin retorno.
Escoger, dejarme sentir o huir?
.JPG)
Comentaris
PD: Nyinyinyi...
PD2: T'ho devia, tens raó.
M´havia despistat a seguir-te i comentar-te.
Veig que segueixes amb léxistèncialisme ...no ten facis mala sang.
Enfrontar-te i cercar companyia .
Si d´alguna cosa han de servir aquest blocs es per expresar-nos , escoltar-nos i no trobar-nos tot sols. mentres aqui em tens per si vols parlar , del que sigui.
Una abraçada i esper que el llop estepari t´hagi ajudat una miqueta.
salute.