Més de tres anys fa ja de l'última entrada...

Desprès de molt de temps torno a tenir temps en soledat i ganes d'escriure, la vida dóna moltes voltes inesperades i de vegades ens torna a llocs coneguts sense haver comprat el bitllet del viatge de tornada...

Sabeu... anava a escriure algo així al facebook i m'he adonat que no volia. Volia recuperar la sensació de deixar-ho escrit en públic, perquè el blog és molt pùblic, però no tenia ganes de sentir-me exhibicionista i aquí mai m'he sentit així.

Nathan Sawaya

Aquesta escultura de Nathan Sawaya m'encanta, m'hi sento reflexada en molts moments. 
Esperracada per la pressa del dia a dia, pensant en dividir-me perquè els meus sentiments van en totes direccions i trucaria i no trucaria, aniria i no aniria, perdonaria i demanaria perdò, estic convençuda d'haver-la cagat i d'haver fet be tot a la vegada i respecte la mateixa decisió... i opto per quedar-me quieta, deixat dit aquí el liu que porto i esperar que s'airegin els sentiments

Comentaris

Anònim ha dit…
quien tenga que perdonarte será que no llegó a conocerte...
11/4/17 16:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació