MaNDaRiNeS àCiDeS

Porque hay días en que encerrarse en casa es indispensable... Después de un fin de semana lleno de grandes momentos, de música que hace saltar el corazón y levanta sonrisas, de sol que calienta comidas y acoge confidencias, una noche de calma, una mañana de viaje, buena compañía y 5 horas de cine, de fantasía y sueños. Hoy después de trabajar, de compartir  y de crecer acompañando un rato de soledad, cerrando temas una noche de escuchar grandes frases... Y una actitud, recuperada con una foto que me lleva a la sensación de la vuelta de un gran viaje cuando te sientes solo, cuando has cerrado un camino, cuando toca crear un sueño nuevo y el camino está aún para empezar a descubrir, para imaginar aún con que escribir....  Perquè hi ha dies en què tancar-se a casa és indispensable... Despres d'un cap de setmana ple de grans moments, de música que fa saltar el cor i aixeca somriures, de sol que cescalfa dinars i ac...

Definitivament instal·lada al pis...  sense TV, quasi sense cobertura, encara sense internet... Algu em pot fer arribar aquell aparell,  que quan anavem a l'escola  el meu pare feia servir per escoltar  una gent que no parava de xerrar? al cotxe de vegades, quan se'm acaba el CD, tambè em sembla que els sento? durant una època es deia que era el millor  espai on seguir una tertúlia intel·ligent? Si en teniu una avorrida a casa,  m'alegrarà els esmorzars!!! All rights reserved by Teka e Fabi®

E S P E R A R . . . un segon, dos minuts, tres hores, quatre dies, cinc setmanes, sis mesos, set anys, vuit quinquennis, nou dècades, deu vides ... esperar, veure créixer, observar, respectar, gaudir, delectar-se, imaginar, permetre, desitjar, il·lusionar-se, creure, cultivar, fantasiejar, viure ... alguns dies se'm fa més difícil que altres, saber que puc saber però no preguntar, deixar que l'altre marqui el ritme, que les decisions mostrin el seu propi destí i que el temps jutgi la meva impaciència... avui he decidit restar a l'espera, deixar-me sentir el no saber, gaudir de que totes les possibilitats restin obertes encara, viure una fantasia que potser quedara entre els llençols de la memòria... ____________________________________________ un segundo, dos minutos, tres horas, cuatro días, cinco semanas, seis meses, siete años, ocho lustros, nueve décadas, diez vidas ... esperar, ver crecer, observar, respetar, ...

Hi ha dies per les rialles i els somriures, moments per desitjar dolça companyia, espais en que rodejar-me de vosaltres, minuts de cançons i festes, hores per sopars i propostes... però avui tocava temps per gaudir del so del meu propi pensament, en algun moment he estat incapaç de escoltar-me i me adormit mirant la caixa tonta, en d'altres em tronaven les idees. Les meves pròpies paraules em poden enfonsar en la profunda obscuritat de la melancolia i aixecar-me al cap de pocs segons cap a la claredat de veure que la vida em porta allà i amb qui em pertoca ni més amunt ni menys. Instants per valorar la vulnerabilitat de cada vivència que recullo, la facilitat amb que es poden desfer en 20 i tants anys més d'existència, sense haver existit... Sense haver parat a veure com el sol va canviant de lloc, sense haver sentit el vent fregar la meva pell amb la força del migdia, sense saber quin gust tenen 100 abraçades en un dia, sense haver tastat les carícies dels teus dits sota les e...

Quant es va poder treure definitivament les bambes, desprès de la caminada, els seus peus clamaven venjança... tant de temps fent quilometres conjuntament, gaudint d'excursions, atravessant rius, tant útils que li havien estat! Però les sabates, com les eines i les estrategies, acaben fent-se velles i deixant-nos a l'estacada a mitja pujada. Perquè això si que ho tenia clar... les sabates mai es trenquen a l'armari, les coses que em fet servir molt de temps i acaben per fer-nos mal, per molestar-nos o no ser-nos útils... ho fan a mitja feina... Però al revès de molta de la gent que tenia al voltant, ella s'adonava que com a mínim hi posava atenció. Tenia amigues i conegudes que seguien cantant les lloances d'aquelles sabatetes de xarol que portaven de petites, amics i veïns que seguien posant-se aquelles xiruques - Perfectes per anar a la muntanya! ... que ni tan sols suportaven un passeig per la vorera de casa, europeus del nord que desprès de 20 anys vivint a una ...

Si puedes mantener la cabeza cuando todo a tu alrededor pierde la suya y por ello te culpan. Si puedes confiar en ti, cuando de ti todos dudan, pero admites también sus dudas, si puedes esperar sin cansarte en la espera, o ser engañado, no pagues con mentiras, o ser odiado, no des lugar al odio, y aun no parezcas demasiado bueno, ni demasiado tonto. Si puedes soñar y no hacer de los sueños tu maestro, si puedes pensar y no hacer de las ideas tu objetivo, si puedes encontrarte con el Triunfo y el Desastre y tratar de la misma manera a los dos farsantes; Si puedes admitir la verdad que has dicho engañado por bribones que hacen trampas para tontos. o mirar las cosas que en tu vida has puesto rotas y agacharte y reconstruirlas con herramientas viejas. Si puedes arrinconar todas tus victorias y arriesgarlas por un golpe de suerte, y perder, y empezar de nuevo desde el principio y nunca decir nada de lo que has perdido; Si puedes forzar tu corazón y nervios y tendones para jugar tu turno t...

Aquesta és una historia sobre una nena que sempre es trobava pedres dins les sabates. . Una veueta fina, la que feia servir per demanar ajuda, ressonava tot sovint a les orelles de la seva tieta quan jugaven al sorral de la vinya. Entre pilotes de colors, inflables de piscina i malabars improvitzats les sandalies de la petita s'omplien de pedretes que no la deixaven moure's tranquila. . . Sense presses la padrina o els amics la desclaçaven, destensava les sandalies per deixar caure les molestes visites. Si tot i així es ressistien a abandonar la sola de la senyoreta, treien del tot les sabates, i una dolça carícia amb la mà feia desenganxar la molesta companyia que no deixava a la petita jugar tranquila. . Fins que un dia, cansats tots de passar tant de temps treien pedretes de les sandàlies de la nena, avorrits de no poder aprofitar tot el sol de la tarda inventant jocs van decidir reinventar les pedretes, el joc i les sabates de la nena... . Els amics van buscar entre e...