MaNDaRiNeS àCiDeS

Desprès de molt de temps torno a tenir temps en soledat i ganes d'escriure, la vida dóna moltes voltes inesperades i de vegades ens torna a llocs coneguts sense haver comprat el bitllet del viatge de tornada... Sabeu... anava a escriure algo així al facebook i m'he adonat que no volia. Volia recuperar la sensació de deixar-ho escrit en públic, perquè el blog és molt pùblic, però no tenia ganes de sentir-me exhibicionista i aquí mai m'he sentit així. Nathan Sawaya Aquesta escultura de Nathan Sawaya m'encanta, m'hi sento reflexada en molts moments.  Esperracada per la pressa del dia a dia, pensant en dividir-me perquè els meus sentiments van en totes direccions i trucaria i no trucaria, aniria i no aniria, perdonaria i demanaria perdò, estic convençuda d'haver-la cagat i d'haver fet be tot a la vegada i respecte la mateixa decisió... i opto per quedar-me quieta, deixat dit aquí el liu que porto i esperar que s'airegin els sentiments

imatge de "tic-tac"  text produït per La Tejedora de Sueños.  http://www.la-ratonera.net/numero29/n29_tic-tac.html Fa un mes que varen saltar les manetes del rellotge,  desprès de molt de temps en què el color habitual era el gris, d'haver de buscar les ganes de gaudir de cada dia, de perdre les nits en soledat o companyia desitjant estar diferent, robant a temps passat els somriures a travès de records... Ha arribat el temps de treure la llengua burlona als matins, l'energia per corre, per passejar, per dormir a cor ple. Les ganes de tot, de fer plans amb il·lusió,  d'estar amb els amics al 100% jo mateixa, d'afrontar la tasca com un nou viatge i no com una càrrega. Temps de conèixer't i gaudir-te, de despertar al teu costat, de somriure'ns, buscar sobrenoms que només siguin nostres i de viure, de viure cada instant i robar-los a temps futurs. Avui puc dir... I love my life !

 Hi ha coses en el dia a dia que necessiten el seu temps: temps per respirar i sentir les decisions que cal prendre, instants per descobrir i conèixer aquells que tenim aprop, hores per aprendre allò que ens envolta i necessitem assolir, minuts per reunir forces per dir coses que mai havíem pensat dir... i, malgrat l'espera, de vegades aquestes coses acaben passant... i desprès de tant pensar en elles com quelcom irreal, resulta que es fan matèria, que passen, que les fotografiem, que les tenim entre les mans, les acariciem i les assolim. I ens sorpren haver-ho aconseguit,  i s'esvaeix el record de l'esforç... a dia d'avui estic coent les vacances, que lluny semblen encara i quantes ganes de sorpendre'm!

Aquest ha estat un cap de setmana genial!  Ple i buit a la vegada;  Buit de preocupacions, de decisions, d'obligacions i de disculpes perquè  ha estat ple... Ple de bons amics, de sorpreses, de perruca, de velocitat, de descoberta, de carícies i abaraçades, de nervis, de cançons per obrir la gana i per fer entrar la son, de música, de jocs, de somriures i, sobretot, a estat un cap de setmana ple d'emocions inmenses! Els que em coneixeu sabeu que de vegades  em quedo congelada, que em costa mostrar lo molt que alguna cosa m'emociona... però aquest cap de setmana vaig acabar plorant i tot! Gràcies a sobretot als que sempre esteu mes aprop i us heu carregat la feina de muntar-ho. A la princesa, al meu germanet i a la peque perquè sempre hi sou a la del pèsol i al regi que sou allà per donar una mà als de tota la vida, als del curro,  als burxaires i als gestaltics... buff no se ni que dir-vos. Gràcies a tots per fer-me s

Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort  ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí.  Parlava de dies de soledat i de moments de meditació,  de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc.  Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert. Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.

Bon any 2013 bloggers! El 2012 ha sigut un any pobre a nivell blogaire de dedicació per part meva, vaig intentar a finals d'any rependre l'hàbit i les ganes però em sembla que el meu costat exhibicionista ja està excessivament cobert per facebooks i demès artilugis cibernètics. De fet em començava a preocupar lo fàcil que m'era apalancar-me al sofà i he decidit buscar-me una companyia  per casa! Ja feia temps que ho pensava no anessiu a creure ara que sóc una inconscient o que ha sigut un regal de reis, tot i que tambè ho ha estat. Total en resum , que em sembla que el blog serà un bon espai on anar-vos explicant com es presenta l'arribada i com serà l'adaptació d'aquesta petita bestiola que viurà amb mi d'aquí un temps! De moment que acabi d'aprofitar-se de la teta de la mama, no la vull pas traumatitzar abans d'hora! A més de les ganes que tenia de compartir-ho us volia demanar una cosa als que pogueu llegir aixó... No tinc gaire clar com posa