retorn a vells hàbits amb noves dèries

Primer punt:

Ahir Dr. Jekil/Mr. Hide em va dir; així a la cara, sense suavitzar-ho, directe com la llum del sol un mati ressacos; que sóc molt agressiva.



Segon punt:

Aquest matí m'he descobert al curro recaiguent en una costum passada, de la meva época més antisocial, però relacionat amb el meu més recent somni, dèria, obsessió... ja no se com calificar-te... sort que aquest blog només el llegeixo jo mateixa...



Aquí el resultat amanit amb imatges robades d'internet, dues possibles visions resultat d'un mateixo joc (joc?) de paraules:



Un cor apresat, oprimit

pres entre mans alienes.

La carn vermella batega,

s'esmuny entre els teus dits.

Restes absent al meu costat

i jo transparent, respir...

Comentaris

Xisti ha dit…
Desprenc esperança a torrenteres!

No estic tan negativa tampoc però...

No pinta massa be que diguem...

Al final hauré de fer cas als meus nens i a la princess i dir-li...

Malgrat em conec prou bé com per dubtar-ne
Anònim ha dit…
NO DUBTIS XISTI!!!! NO HI PERDS RES... MÉS ES VA PERDRE A CUBA I GUOITAL'S SI EN VIUEN DE BÉ....!!!

PD: FINALMENT NECESSITES UN BON POLVET!!!!

;D
Anònim ha dit…
carai germaneta! aqst blog e cada dia més interessant... :-P

a vore kin dia em Konvides a un cafè...

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi