dedicació compartida!!

Vaya foto! un somriure profident compartit
que es mereix una entrada compartida també.
Avui tinc corealitzadora: la MAMA!!!
Jeje! Totes dues et dediquem aquesta foto, no surts massa guapo,
però si sembles d'alló més feliç i ja saps que és el que més ens importa a les dues!
Petons i abraçades familiars per el germanet de l'espardenya!!!
Assumpció i Xisti
PD: Abrigueu-vos aquest capdesetmana!!!
Que el de la tele diu que plourà!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
quines galtones tan vermelles la xistiiii
20/9/07 15:23
Anònim ha dit…
Q passa? No havies d'actualitzar el blog ahir a la nit?? O és q estaves ocupada amb altres coses...
25/9/07 15:20
Anònim ha dit…
que macos els meus germanets... jejejej!! un petonàs per la família Guabu que és la millor que hi ha!!!!

Natàlia
29/9/07 12:43
Anònim ha dit…
GUbau .. perdò...
29/9/07 12:52
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació
Pujant els 3 pisos d'escales que separen el carrer de casa, m'espera sempre la mateixa dolça solitud, un silenci de dues cares, un espai de mi, de idees i records, de ganes i somnis. un forat de solitud i descans, un abisme sense retorn. Escollir, deixar-me sentir o fugir? Subiendo los 3 pisos de escaleras que separan la calle de casa, me espera siempre la misma dulce soledad, un silencio de dos caras, un espacio de mí, de ideas y recuerdos, de ganas y sueños. un agujero de soledad y descanso, un abismo sin retorno. Escoger, dejarme sentir o huir?
Més informació
Imatge
Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort  ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí.  Parlava de dies de soledat i de moments de meditació,  de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc.  Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert. Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.
Més informació