Palles Mentals D'Inicis De Setmana...

Torre de Babel _ Bruegel

Hormones...
Canvis indesitjats...
El pas del temps...
Inexpressió...
Sedants mentals...
Estabilitat inacceptable...
La lentitud dels dimarts...
L'efímer cap de setmana...
Somnis incompresos...
Dèries inabastables...
Records perduts o desperdiciats...
Projectes inacabats...
Idees mai començades...
_
_
_
Els ganivets fan mal,
els rius són molts humitts,
el lleixiu descoloreix,
les pastilles encarcaren,
són il·legals les pistoles
les cordes deixen senyal,
el gas fa un olor fatal.
Hauré d'aguantar fins al final.
Dorothy Parker, Résumé.




Comentaris

Anònim ha dit…
Compartint sentiments,pensaments i emocions...
Nosé si aguantaré aquesta últims 8 dies...
Sort que em queda el record del sol y sombra y el barkatu per compensar una feina decepcionant.
AUPA Euskadi!!!!
Muxus i endavant!!
12/12/07 13:34
Xisti ha dit…
ja t'espero per aki!!!
necessito destripar coses i fer cafes de 3 hores!
muxus i més muxus!
12/12/07 18:22
Anònim ha dit…
Eh nenes!! jo també vull cafés de 3 hores!!! jooooooo!!!! hem de quedar per solucionar aquest buit.... quedem per menjar????jejejej

muxuk
23/12/07 14:52
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació