perill... no us acosteu?

dos dies poden portar a reflexions interessants...

comencem el cap de setmana amb algun pla i alguna que altra improvització, que ens portarà a un sopar inesperat, a tastar de nou el regust de coses que em conec. No saber dir que no malgrat m'ho repensi, com m'ensenyo, talment un llibre obert, davant qui em sap mirar amb ulls de bon observador, i una boca per la que broten les palpitacions accelerades i que escup llengues de foc amb regust a sobervia continguda...

seguit d'un concert conegut, paraules de comprensió regades amb cervesseta, confessions i desitjos explicats entre la fumera. Una guitarra afinada que de vegades perd el ritme, però que ha omplert i omple matinades de bons records i anhels de futur.

es fa de dia i arrenquem organitzacions ben organitzades, que ens porten a esparrecar una mica aquesta sobervia descontrolada... mirades i frases ingenioses que provoquen atacs de riure fins fer brotar llàrgimes de vida, una injecció d'autoestima, de calma repleta d'energia i un estòmac a reventar de somriures còmplices.

i quan el sol es pon

dues frases que no sempre haurien d'estar tan fàcilment relacionades, paraules de por i prudència, ressó a temors, a retrocedir davant les apostes de futur, a evitar salts mortals...

amb ganes d'atrevir-me, de mirar el penyasegat i fer un pas endavant, amb l'esperança de trobar un bon fons d'aigua a sota, de marcar amb les baquetes un ritme trepidant, de llançar-me al fons d'uns ulls clars i tendres que em fiten des de l'altra banda d'una galleda de gintonics...

i una mitja promesa... un si però no... una resposta indecisa...

però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la meva?