petons inconclusus

desitjos que no pronunciem per por
sentiments que de vegades deixem per demà
idees que ens esperen entre somnis
retalls de realitats que no em viscut mai
somriures que voldrien ser més
paraules buides aspirant a la plenitud
silencis que ens encadenen al no res
perdre les ganes i deixar d'intentar-ho
... ...
possibilitats que de vegades
no ens deixem veure
avui toca enfocar dolç
i a veure si trenquem rutines


(42) A Year, a Month, a Day, originalmente cargada por ejana.


Comentaris

Anònim ha dit…
La por i la vergonya són les dues millors aliades de la censura emocional.

Una llàstima i alhora una sort, no imagino un món amb tots els sentiments i emocions viscuts en veu alta...

Bona setmana mandarineta!!!
21/9/10 10:14
Anònim ha dit…
Fem possible doncs tota aquesta represió!!
T'acompanyo???
NO a les censures!!! SÍ a CRIDAR BEN FORT! SÍ a les emocions, obre l'empolla nena i deixa que surti, què pot passar?? segur que sobrevius!!

Petonets dolços!!

Natàlia
22/9/10 0:04
Xis ha dit…
Amb vosaltres dos segur que sobreviuria a una explosió nuclear... de fet normalment la censura no està en la grn explosió sino en obri la porta de casa per veure si queda algu més viu!
Petons amb ganes de festa loka per la princessa i litres de desig de cerveseta per la rata més ocupada (a veure quan posem hora!)
22/9/10 9:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació