finestra oberta
fa una setmana vaig decidir-me per fi,
vaig obrir la finestra de bat a bat,
l'aire va recorre entera l'habitació,
la sensació de frescor em tenia embriagada.
he passat aquests dies flotan... esperant...
veient reboltar-se les cortines,
tancant les parpelles per evitar plorar amb
el vent fred que de nit em robava el temps.
i ups... em sembla que l'he trencada...
l'espai estava acostumat a la calma,
les parets ja es coneixien les cares
i ara no saben com respondre'm...
la pressa s'ha menjat les possibilitats?
la por acabarà de rebentar els vidres?
la pluja es colarà a travès de la pintura?
m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Comentaris
;)
Dintre, a sopluig, poder estic mès protegida, mès segura, però no sento a la meva pell la carícia del vent, l´escalfor del sol. I si lo que entra és un remolí de fulles, o l´humitat de la pluja,sempre puc mirar de tancar molt suaument la finestra..
Nina, no passa res per trencar algun vidre...fa por, i et quedes amb la sensació de: per què collons l´haurè obert..?!
Però estic segura que hi ha finestres amb els vidres molt mès ferms.
Una mega abraçada!!
Paqui.
escoltar que sóc escoltada!
Petons Roser i merci per la teva dulçura
i petons Paqui i mil gràcies per saber escoltar-me, per veure'm i apreciar-me en lo bo i lo dolent últimament no se què faria sense tu!
pto
princesadelpesol
fossim com tu aquest món seria un lloc deliciós
per viure-hi!