finestra oberta


Windows 2009, originalmente cargada por xollob58.

fa una setmana vaig decidir-me per fi,
vaig obrir la finestra de bat a bat,
l'aire va recorre entera l'habitació,
la sensació de frescor em tenia embriagada.

he passat aquests dies flotan... esperant...
veient reboltar-se les cortines,
tancant les parpelles per evitar plorar amb
el vent fred que de nit em robava el temps.

i ups... em sembla que l'he trencada...
l'espai estava acostumat a la calma,
les parets ja es coneixien les cares
i ara no saben com respondre'm...

la pressa s'ha menjat les possibilitats?
la por acabarà de rebentar els vidres?
la pluja es colarà a travès de la pintura?
m'agradaria dormir sota el fred cel ras?

Comentaris

Rous ha dit…
M'agrada llegir-te, aconsegueixes transmetre'm un munt d'emocions, fas que per un petit instant es pari el món que m'envolta!
;)
17/10/10 20:25
Anònim ha dit…
m´agrada obrir les finestres de tan en quan perque hi entri l´aire.
Dintre, a sopluig, poder estic mès protegida, mès segura, però no sento a la meva pell la carícia del vent, l´escalfor del sol. I si lo que entra és un remolí de fulles, o l´humitat de la pluja,sempre puc mirar de tancar molt suaument la finestra..
Nina, no passa res per trencar algun vidre...fa por, i et quedes amb la sensació de: per què collons l´haurè obert..?!
Però estic segura que hi ha finestres amb els vidres molt mès ferms.
Una mega abraçada!!

Paqui.
17/10/10 20:50
Xis ha dit…
Gràcies boniques avui especialment necessitava
escoltar que sóc escoltada!

Petons Roser i merci per la teva dulçura

i petons Paqui i mil gràcies per saber escoltar-me, per veure'm i apreciar-me en lo bo i lo dolent últimament no se què faria sense tu!
17/10/10 21:21
Anònim ha dit…
m'agraden les finestres obertes... i si plou ja et donare aixopluc
pto
princesadelpesol
17/10/10 22:25
Xis ha dit…
Sort de les abraçades creuades d'aquest cap de setmana... princesa del pesol si totes les dones
fossim com tu aquest món seria un lloc deliciós
per viure-hi!
19/10/10 0:52
Anònim ha dit…
ups! m he posat vermella...
21/10/10 9:03
Rous ha dit…
Uoooo quines paraules més boniques que corren per aquests posts! M'encanteu!
23/10/10 3:34
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació