fins que et trobi? / hasta que te encuentre?

De vegades les casualitats em sobten, m'adono que alguna cosa que ja fa un cert temps em passa, es pot llegir de diverses formes...

Avui, de fet fa escassos minuts, m'he adonat que el meu estat vital en aquests últims mesos, es podria resumir amb el títol del llibre que no tinc pebrots per acabar-me i que em persegueix tauleta amunt tauleta avall des de fa uns mesos.

Com explicar-ho... acostumo a devorar els llibres, millor dit, les noveles. M'encanta la vibració de seguir una historia, la cura amb què em permet entrar a la vida d'algu altre. Peró de tant en tant una lectura se'm entrevessa. Aixó no vol dir que no m'agradi o que sigui una mala novela, ans al contrari, sovint em passa amb noveles que llavors durant anys recordo com a grans lectures.

John Irving no és fàcil, ni simple, no busca una historia ràpida... més aviat és una novela crua, directe i punyent en algun moment.
Però el que m'esta passant amb ell és que el tinc entrevessat com el meu moment actual, no vull sentir tanta duresa, ni tanta crisis, només vull esperar a trobar quelcom/algu que m'il·lusioni!

......


A veces las casualidades me sorprenden, me doy cuenta que algo que ya hace algún tiempo me pasa, se puede leer de varias formas ...

Hoy, de hecho hace escasos minutos, me he dado cuenta de que mi estado vital en estos últimos meses, se podría resumir con el título del libro que no tengo huevos de acabar y que me persigue mesita arriba mesita abajo desde hace unos meses.

Como explicarlo ... suelo devorar los libros, mejor dicho, las novelas. Me encanta la vibración de seguir una historia, el cuidado con que me permite entrar en la vida de otro. Pero de vez en cuando una lectura se me cruza. Esto no quiere decir que no me guste o que sea una mala novela, al contrario, a menudo me pasa con novelas que después durante años recuerdo como grandes lecturas.

John Irving no es fácil, ni simple, no busca una historia rápida ... más bien es una novela cruda, directa y punzante en algún momento.
Pero lo que me esta pasando con él es que lo tengo cruzado como mi momento actual, no quiero sentir tanta dureza, ni tanta crisis, sólo quiero esperar a encontrar algo/alguien que me ilusione!

Comentaris

nanis kru ha dit…
Potser el llibrers teen elseu moment de lectura particular per a cadascun de noltros. A vegades ho deix i reprens amb força , i a vegades abandones perque es una merda com un acatedral .


Sigui com sigui , no deixis de llegir , enraonar i escriure .

Bentrobada . gracies.

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...