MaNDaRiNeS àCiDeS

Sencills retalls de roba que acaronen nostres pells en les nits fredes de l'hivern, abraçades de seda que s'humitegen en els calurosos dies de l'estiu. . Enormes a vegades, perseguides per la soledat dels vespres de primavera, repletes d'ensurts despertadors en les tenses matinades de la tardor. Han recolit milers de sensacions inoblidables, i oblidat carícies, petons i promeses inestables. . Soles al llarg de dies i setmanes han esparat, pacients un inexistent retorn a casa, acompanyades sense descans durant hores han acollit impostors, hostes i delators, amants, amics i estranys. . "sabanas" Oleo sobre tabla de Enrique Gonzalez

Em trobo en trànsit d'assumir noves experiències, en procés de recolir en el meu dia a dia persones que en reclamen un espai, buscant idees i desitjos per realitzar, integrant intencions, emocions i pensaments... En definitiva segueixo creixent i no vull deixar de fer-ho perquè... extreta de http://bert29.blogspot.com/2008/05/ambaixadors-vi-mines-bovines.html "Jo mateixa no m'entenc, ni ningú no m'entendrà" Mª del Mar Bonet

essssticcc taaaaaaaaannnnnnn cansada, queeeeee emmm cooooooostaaaa aaaixxeccarrrr eeeeellssss ddiiiiitst de lllles ttteeeeeecles............ Massa coses a fer i poques hores al dia.. plans, cafes, tes, copes, birres, sopars, master, feina, excursions, obligacions, teatre... si segueixo a aquesta marxa les taquetes negres que ara tinc a sota els ulls s'instal.laran de forma perenne! I en les poques hores de son:: Dormir es una actividad impresindible. Además de ofrecer un descanso, nos revela rasgos de nuestra personalidad según un estudio del Dr. Chris Idzikowski y colegas. Los resultados de sus investigaciones son los siguientes: La posición ‘fetal’ con brazos y piernas encogidos presente en el 41% de las personas es la posición más común y son personas que tienden a ser duras por fuera pero de corazón sensible y susceptible, son tímidas al principio pero después se relajan, esta posición es dos veces más común en mujeres que en hombres. La posición del ‘tronco’ (el 15%) –de cost...

Un inici d'any caracteritzat per el mateix en què va acabar el 2008, ja sol passar això no? doncs si, mantinc energia al 100% cada cop faig amb més estil, per lo menys de moment ningú s'em ha queixat, exactament el que em dona la gana!!! Aquest any ha donat ja per ser d'un nou club del terror, per fer descobriments més o menys esperats, per celebrar novetats i començar mil projectes... Només espero que això no pari!

i s'acaba... un altre any a la butxaca... i mil coses noves o revisitades en què posar una mirada oberta a nous horitzons. .............................................................................. BON ANY 2009 ..............................................................................

Preliminar del miedo Por sobre las terrazas alunadas donde se aman cautelosamente los gatos y los brillos esquivan las chimeneas creo que nadie sabe lo que yo sé esta noche algo aprendido a pedacitos y a pulsaciones y que integra mi pánico tradicional modesto ¿cómo desmenuzar plácidamente el miedo comprender por fin que no es una excusa sino un escalofrío parecido al disfrute sólo que amarguísimo y si atenuantes? ... los suicidas no tienen problemas al respecto deciden derrotarse y a veces lo consiguen entran en el miedo como en una piragua sin remos y con rumbo de cascada son los descubridores del alivio pero la paz les dura una milésima tampoco los homicidas se preocupan mucho limitan el miedo a una coyuntura desenvainan la furia o aprietan el gatillo y todo queda así simplificado y yerto pero los demás o sea los que venimos tironeados por la maravilla y perseguidos por el horror los demás o sea los compinches de la duda los candorosos los irresponsables los violentos pero no tanto ...

Tres dies, tres nits, tres dones perdudes per madrid... sopars de mexicà, de "huevos rotos" i mariscada al mig de malasaña... intens concert de diumenge a nit, bars de rockers i discoteques on moure tots els ossos de l'esquelet... passejos per lavapiès, per la latina, per la zona dels austria i per malasaña... compres, consumisme, cafes eterns a mitja tarda, canyes sense silencis, vermout amb olivetes, gintònics, bloody mary, mojito i més birres... i per tancar la nit una bona tapa de truita i un bikini amb una colla de madrileños (un barceloní nascut a madrid, una xiqueta de castelló, una gironina adopatada a bcn, una cassanenca escapada per tres dies, un viguense sense vergonya, un negre del país basc... un ambient cosmopolita? o un bar de perduts a les 7 del matí?) un viatge perfectament aprofitat, retrobaments desprès de 6 anys, regalets i moltes hores de companyia i un descans indispensable de les meves parets diàries. Tina, intentant convertir en records instants re...