Audrey Kawasaki

Anar fent el capullo al final el dia d'avui a tingut un bon resultat!

He retrobat, perduda en l'inméns i imprevisible món del fotolog, a l'autora japonesa del retrat blanc que saluda a aquells que de tant en tant us deixeu perdre per aquí.

La pintora de les ànimes més sensuals, melancóliques i belles que hagueu vist mai.

M'encanta, reflexa en petits i grans dibuixos aprofitant la vena de la fusta, totes les pors i passions que se'm passen pel cap. A més trobo que el fons de fusta li dòna una vida i una profunditat difícil d'explicar.

Esperu que
us agradi tant
com a mi!!!
_
BSO_ What's next to the Moon by Mark Kozelek
_
PD: De fet estic pensant en que pot ser el meu autoregal el dia que tingui el primer sou decent!
_
PD2: Per consolar-me mentres tant... creieu que podria ser un bon tatuatge?

Comentaris

tonina ha dit…
comparesc la opinió...son preciosos!
muaaaaaaaaaa
7/11/07 14:21
Xisti ha dit…
Tonina!!!!!

Vaig venir a BCN!!!! però tu no hi eres!!!!

Tornarè ... algun dia tornarè!

petons tb per tu guapissima!!!
7/11/07 20:15
Anònim ha dit…
m'encanta la pintora!!!! per un tatoo...no sé Cristina, això del tattoo em sembla una mica bogeria...jajajja m'agradava més la idea de les flors..!!
muaaaaaaaaaa
10/11/07 11:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació