perquè tot passa...


perquè els desitjos es materialitzen o s'esfumen
i les llagrimes s'assequen i s'obliden,
cada dia és un nou repte, ple de sensacions,
negatives en masses ocasions.

Però aquest món melancólic i cruel
també regala dolços de caramel,
dies que s'aixequen somriguent
i s'adormen entre llençols calmadament.

Val la pena somriure de tant en tant
per si estàs sortint del llit amb un sol radiant,

avui dedicat a la peke. :*
-
-
llegint... princeps de maine, reis de nova inglaterra
dur, duríssim en realitat, però molt bo
-
-
escoltant... perseguint l'instant dels Burman Flash
-
-
i...
Recuerden, hoy es el día de mañana que tanto les preocupaba ayer
(Dale Carnegie)

Comentaris

tonina ha dit…
somriure és gratis!
m ha agradat molt es texte!
17/11/07 10:34
Anònim ha dit…
Aquesta mala ratxa s'ha d'acabar ya!!!!Vull aixecar-me somrient cada dia!!Petonets!!
17/11/07 22:24
Anònim ha dit…
Laura!!! juntes ho aconseguireeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeemmmmmm!!!

Cristineta, hauràs de treballar molt a Bilbao per refer-nos a les dues...!!! vaia 3 estem fetes!!!

un petonets nenes maques!!
21/11/07 12:59
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació