encreuant

us sentiu en el camí que us pertoca?
avui anava a dedicar el blog als hàbits superflus,
però ho deixare per una altra estona
perquè una conversa mantinguda a mig matí
m'ha fet plantejar un seguit de dubtes...
Dubtes sobre la meva forma de percebre els altres
i de plantejar-me la meva vida i els meus objectius.
M'he adonat que sempre observo el món amb por,
no amb una por irracional i paralitzadora,
però si una por de cagar-la continuament en les meves eleccions.
Un cop entès aixó...
i si resulta que mai escollim nosaltres?
que per més que aquest món competitiu i capitalista
ens ho vulgui fer pensar, alló que ens toca
ho escullen els altres amb la seva percepció de nosaltres??
Doncs avui m'he decidit a fer un gir...



Comentaris

Anònim ha dit…
no et fagis mal, doncs!

blue!
29/5/08 7:46
Xisti ha dit…
és veritat... fent un gir entre dos camins sempre pots acabar de cul al marge... però si no ho intento?
29/5/08 16:16
Anònim ha dit…
clar k ho has d'intentar, nomes faltaria! si caus ja et collirem!

blue
30/5/08 13:23
Xisti ha dit…
jaja!
vaya un, mentre si intentes aixecarme no acabem els dos a terra!!!
BON FINDE!!!!!
30/5/08 17:04
Anònim ha dit…
sí que escollim nosaltres!! no si val donar les culpes als altres o carregar de responsabilitats a algú que no siguis tu!! hi tant que TU escolleixes i el més divertit és equivocar-te en aquestes eleccions! ja se que equivocar-se sempre no mola però si no ho provem mai tampoc mola!! Cristina, no acumulis records, ni et guardis coses que el què fan és ocupar espai i no deixar entrar experiències noves. i somriu nenaaaaa!! t'estimuuuu
2/6/08 0:41
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació