encreuant

us sentiu en el camí que us pertoca?
avui anava a dedicar el blog als hàbits superflus,
però ho deixare per una altra estona
perquè una conversa mantinguda a mig matí
m'ha fet plantejar un seguit de dubtes...
Dubtes sobre la meva forma de percebre els altres
i de plantejar-me la meva vida i els meus objectius.
M'he adonat que sempre observo el món amb por,
no amb una por irracional i paralitzadora,
però si una por de cagar-la continuament en les meves eleccions.
Un cop entès aixó...
i si resulta que mai escollim nosaltres?
que per més que aquest món competitiu i capitalista
ens ho vulgui fer pensar, alló que ens toca
ho escullen els altres amb la seva percepció de nosaltres??
Doncs avui m'he decidit a fer un gir...



Comentaris

Anònim ha dit…
no et fagis mal, doncs!

blue!
Xisti ha dit…
és veritat... fent un gir entre dos camins sempre pots acabar de cul al marge... però si no ho intento?
Anònim ha dit…
clar k ho has d'intentar, nomes faltaria! si caus ja et collirem!

blue
Xisti ha dit…
jaja!
vaya un, mentre si intentes aixecarme no acabem els dos a terra!!!
BON FINDE!!!!!
Anònim ha dit…
sí que escollim nosaltres!! no si val donar les culpes als altres o carregar de responsabilitats a algú que no siguis tu!! hi tant que TU escolleixes i el més divertit és equivocar-te en aquestes eleccions! ja se que equivocar-se sempre no mola però si no ho provem mai tampoc mola!! Cristina, no acumulis records, ni et guardis coses que el què fan és ocupar espai i no deixar entrar experiències noves. i somriu nenaaaaa!! t'estimuuuu

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...