Quan esdevenim adults, quan despertem en un món aspre en què els somriures es paguen més cars que els diamants sudafricans, quan un plor d’infant passa desapercebut entre els clàxons del tràfic tens i estressat que ens rodeja… és el moment de recollir-nos, de tornar a entrar en aquells espais personals dels que tan gaudíem quan érem petits. Temps de jocs en solitari, d’hores i hores rebossant-nos entre pilons de sorra i de converses eternes amb un parell de paquets de pipes com a catifa.
Però les formes d’abans ja no em resulten, perquè els altres també s’han fet grans, el cinisme, la por, la vergonya, els esforços, les frustracions i l’experiència tapen com una fina capa de boira el que abans es mostrava com un sospir de tramuntant.
Dissabte vaig intentar-ho, vaig començar un nou procés, vaig obrir una porta i vaig regar un petit brot que s’insinuava en el jardí de la consciència…
Però les formes d’abans ja no em resulten, perquè els altres també s’han fet grans, el cinisme, la por, la vergonya, els esforços, les frustracions i l’experiència tapen com una fina capa de boira el que abans es mostrava com un sospir de tramuntant.
Dissabte vaig intentar-ho, vaig començar un nou procés, vaig obrir una porta i vaig regar un petit brot que s’insinuava en el jardí de la consciència…
Comentaris
com m ha agradat!
ja veuràs que d' aquest brot neixeràn mils flors de somnis.
Mua
Passa sovint, però, que les formes, les disfresses que ens posem per passejar-nos per aquesta vida, puguin amagar el que a tots ens agradaria que hi hagués darrera...
Llàstima que la disressa sigui tan necessària de vegades, encara que sigui per sobreviure, per poder girar al ritme que ens marca el món... una verdadera pena.
Bon cap de setmana.
Petons!
PD: I pel dia 30 k???????aqui ni ase ni bestia eh?!!! jajaja