MaNDaRiNeS àCiDeS

Retalls esparracats entre les ales, moments per despertar esperança, per aixecar ànims decaiguts. Taronja energètic per les parets de l'anima, vols entre asfalt i senyals. Músiques metàliques entre les cortines i ganes d'abraçades acuàtiques sense demanda. mitologia urbana, robada del flickr de sinuhe gorris

A vegades es gira la vida i tot resulta una merda, arriben notícies que mai haguessis volgut sentir i no et surten les paraules i els protocols i la poca educació que has recollit en aquests anys no et serveix de res. Els mots són buits i només poden emplenar blogs, que també són buits del que realment importa... Ara veig el món lleig, ple de basura, només tinc ganes d'escupir al destí i enviar-lo a la merda... l'únic que queda són les persones, persones que ens acompanyen i acullen, persones que escolten i abracen, persones que voldrien estar al costat de les que pateixen i quan no hi pots ser, doncs desitjar que tinguin aquells a qui estimen aprop... foto extreta del flickr de desdibuix - miquel

Un dia tranquil, despertant lentament replet de possibles sorpreses, una dutxa freda activadora i energètica, color mandarina i gust àcid a la llengua. Un sol intermitent que escalfa uns peus perduts entre l'asfalt, invadits de gris. Hores de llum a través de lletres negres, pensaments enfosquits per cafés carregats. Finestres translúcides amb persianes arrugades, feina, paraules, idees, frases i toves mentides, comissures arrastrades per la gravetat... foto impressionant robada a Cortnie dee

treballant però només puc pensar en el sopar d'avui... menjar el que una consegueix ... (una mica més si els companys de pesca són generosos) tranquilitat vora el mar a les 9 del matí... llevar-te per gust abans de les 8... esmorçar l'entrepa amb patates sobre les roques... alguna marca sobre la pell per la resta de l'estiu... genolls pelats com quan tenia 9 anys... al vespre us paso foto i descripció com deu mana!

f. Esperança d'aconseguir una cosa, si es dona la oportunitat que es desitja. Avui se'm ha acudit repassar el blog, fins al final... o, millor dit, fins el principi... tants canvis en tant poc temps. Ara fa ja dos anys que estan a Barcelona em vaig estrenar, i passant per sobre dels diferents post m'he anat veient creixer... he vist aparèixer i desaparèixer les dèries de la meva vida, els petits obstacles de cada dia, les amistats més properes i més passatgeres, alguns que fa dos anys no existien i avui són imprescindibles, els nous descobriments, expectatives acomplertes i algunes no, petites coses cada cop més clares, d'altres més perdudes que mai, els nois que m'han fet riure, plorar, cridar o callar, els dubtes que m'han espantat i les idees que m'han fet seguir tirant, he llegit poesia, escoltat música i viscut grans moments, he trobat a faltar, he odiat, he estimat i sobretot... he escrit, escric i escriure i segueixo amb mil expectatives, algunes es ...

esgotament festa major cansanci organtizació tires de pell dinars al sol rialles diminutes plors desconsolats molta son sopars a la fresca redescubriments decepcions novetats alegries dificultats superació incapacitat reclamacions intencions pessimisme alcohol falta de respostes absència de preguntes males notícies desaparicions + intencions + incapacitat i moooooolta mandra... "El estilo de vida de este siglo ha gestado nuevas enfermedades relacionadas con el Stress laboral y la Desocupación, una de ellas adquirió la denominación de Burn Out ( quemado ) o síndrome de Tomas. El síndrome de Tomas lleva su nombre por el personaje de la novela "La insoportable levedad del ser", del director checo Kundera, donde el protagonista "Tomas", era un individuo que había perdido su autoestima, su actitud evidenciaba desánimo, tedio en la labor diaria y ausencia de expectativas de mejoría." http://ethosvirtual.blogspot.com/2008/05/agotamiento-profesional.html

Com molt encertadament comentava la rata a l'últim post,  per alguna cosa és sàvia i es passeja entre paraules continuament, a més paraules més possibilitats de que s'emplenin de boniques emocions... Conclusió lógica:  a més música més possibilitats de descobrir un petit tresor... doncs avui tres LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE CARLES CAROLINA EL PETIT DE CAL ERIL i THE NEW RAEMON tres projectes, tres veus diferents però que fan servir les paraules  d'una forma sencilla, clara per mi i amb un to dolç que alleugera les estones, que fa passar els moments i les penes amb un color diferent. Si us agraden els Manel, no us els perdeu! i a partir de demà, molt bona festa major als cassanencs i cassanenques! i als que no sou convilatans... bona votació i bon cap de setmana! petons dolços amb regust a que tinguem sort, de lluisllach cantada per The New Raemon

tres detalls plens de paraules inútils en un dia: _ una discussió amb un company proper, 10 minuts discutint sobre quelcom en el que estàvem d'acord, sort que era de feina i ens coneixem prou be com per veure'ns venir. Finalment les paraules han sigut útils, i ambdos ens hem desfogat i posat d'acord (be, més o menys!) _ una lectura llarga, 22 comentaris a través del cassadigital sobre els caçadors, la burxa, les intencions, les ganes de participar, medalles immerescudes, mentides ... que fàcil, amb quan poc temps, quantes poques energies calen per treure les ganes de participar als que ho fan amb il.lusió. Sort de les bones respostes i de la necessitat de fer alló que un disfruta. _ tres hores de teràpia, de què únicament aprofitaria mitja horeta... poques possibilitats d'entrar a parlar sincerament, poques ganes de tocar el que dol de debó, el cervell centrat en la teoria, el cos en les seves própies necessitats i les emocions vitajant a on no se si són ben rebudes... ...