revelació!

No m'he pogut aguantar, era molt d'hora al matí quan m'ha vingut aquest post a la ment, hi hauria d'haver estat aprofitant el temps

però no em podia contenir...

Sabeu aquelles preocupacions,

temes que tens al cap o al cor de fa temps

i que el no veure'ls clars et tenen

en un nosequèquenoemdeixadormirtranquila

o en un noveigclarquevolaquestdemi

o en un sisapigueselquepensesdemi

o en un sipoguesveure'tperunpetitforat

I de sobte, en un petit instant, un detall, una casualitat sense cap importància en altres moments et revela amb claredat que, com a mínim, vas per bon camí o que no tot és tan greu com et sembla les nits fosques i xafogoses en què els llençols no et deixen dormir...

Avui de bon matí he tingut un moment de veure-hi clar, una petita revelació diària que m'ha fet somriure i que necessitava deixar aquí plasmada...

Uns ulls que s'aixequen per observar enlaire, observats per darrera, per uns altres ulls anhelants... Un cervell o un cor que es recorden de mi encara que no hi sigui... o que, millor dit, no hi sigui per tu, no em veus, en aquell precís moment en què em busques no em trobes...

Intento deixar de somiar truites que encara és molt de matí...

..però no puc...