per la rateta que escrivia una historieta

Hi havia una vegada una noieta solitaria que escrivia un blog avorrit, un blog sense amistats ni seguidors, un blog sense comentaris ni aportacions. Estava en un moment crucial de la seva vida blogeril... val la pena que escrigui en un espai públic si ningú s'ho mira? estarè fent el pena al ulls del món que es tanquen davant meu? algu s'estarà tombat al sofà de casa seva riguent com un desesperat mirant la meva soledat?

Però un gran dia, ara fa poc mes d'un any, mentre la nena feia la migdiada sota el mandariner de l'hort, entre cels plujossos i sols de tardor, va apareixer una rateta! Una rateta que no es dedica a presumir per les escales (vale de vegades tambè presumeix per les escales els escenaris i les barres, però aquesta história la deixarem per un altre dia...). Una rata que la feu aixecar d'una mossegada al dit petit del peu, la despertar d'un son allargat i li va transmetre una lletja malaltia. Que t'obliga a pensar en escriure d'una froma regular, que t'ensenya a fixar-te en detalls de la teva vida per deixar-los gravats, que t'entraté quan hauries d'estar aprofitant el temps per coses productives (com odien els nens aquestes paraules!)...

Així d'aquesta manera la rateta i la nena del mandariner han seguit explicant-se históries de tant en tant, desitgos d'un dia per l'altre, somnis entre setmana santa i sant joan i esperances entre la castanyada i nadal!

I vet aquí no hi havia gat i vet aquí no teniem gos
i protagonitzant la história una rata recorrent món
que seguirà cumplint anys de vida i de blog
i seguirè felicitant tard... Petons ratota!

Comentaris

Unknown ha dit…
uououououououououououououo!!!

Mira que he escrit pàgines al blog, mira que he dedicat coses a get... però mai havia sabut quina era la sensació que l'estómac se't podi del revés de la il·lusió...

Ara ja ho puc confessar, sóc addicte a les mandarines àcides!!

Un petó, mil gràcies i fins ja (espero).



La rateta que voltava l'escaleta

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...