llum en els porticons

atravessant els vitralls
els semafors encara en verd

resten solitaris en l'asfalt
i els vianants creuen oceans

la calidesa en les parpelles
modula el meu ciclic esser

esdeve en mi el canvi 
rotula un nou dia despertant

crea per mi un mon diferent
llum blanca i matutina...

penetra en els somnis
trenca sobtat rutines obscures

enfoca la buida immensitat
del meu raco mes privat

crea per mi un com diferent
llum blanca i matutina...

destapa entre arrugats llençols
malsons de falta i enrenou

anhels porucs e insospitats
conquistadors en la fosca

sentirme entre les nausees
d'empalagosa necessitat

un ull s'inunda de nosaltres
l'altre resta en la injusta raó

crea per mi un nom diferent 
llum blanca i matutina...

Comentaris

Gemma Pagès ha dit…
oooostres... jo no ho trobo mai tan poètic això de despertar-me... però sona molt bé! aviam si demà ho veig així!! bonanit!!
25/5/09 0:33
Anònim ha dit…
Bon dia doncs!!

:-p
25/5/09 12:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

finestra oberta

Imatge
Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?
Més informació

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les...
Més informació